Skip Ribbon Commands
Skip to main content
La Monarquia en la història

Residències Reials

 
Patrimoni Nacional administra i gestiona els béns que la corona va cedir a l'Estat, conserva el seu dret d'ús i té, entre d'altres, un triple objectiu: posar a disposició de tots els ciutadans un dels conjunts culturals més importants d'Europa; conservar i restaurar els seus béns històrics mobles i immobles i preservar i respectar el medi ambient, la flora i la fauna dels boscos i els jardins que administra.
Patrimoni Nacional es regeix per la Llei 23/1982, de 16 de juny, que regula la seva doble finalitat: d'una banda, els béns esmentats estan destinats a l'ús i el servei de Sa Majestat el Rei i dels membres de la família reial per a l'alta representació que la Constitució i les lleis els atribueixen; de l'altra, Patrimoni Nacional ha de complir les funcions culturals determinades per la naturalesa i la importància històrica del sistema de béns esmentat, declarats majoritàriament d'interès historicoartístic, que requereix actuacions de manteniment, restauració, recerca, conservació, exhibició, docència i difusió cultural.
Patrimoni Nacional gestiona vuit palaus reials, cinc residències reials de camp i deu monestirs i convents fundats per la corona, a més de 20.500 hectàrees de bosc i 589 de jardins històrics, de les quals 154 han estat reconegudes com a Paisatges Culturals Patrimoni de la Humanitat. Així mateix, administra els béns mobles i les col•leccions d'art conservades en els llocs esmentats, així com els béns assignats per a l'ús i el servei de la corona i les donacions fetes a l'Estat per Sa Majestat el Rei. Les residències reials són utilitzades per a les cerimònies d'Estat i els actes oficials més rellevants del regne d'Espanya. Els més destacats són els que se celebren al Palau Reial de Madrid. Els museus de Patrimoni Nacional a les residències reials estan oberts al públic. Els visiten anualment més de tres milions de persones, la qual cosa converteix la institució en un dels principals organismes culturals d'Espanya.
Les residències reials són utilitzades per a les cerimònies d'Estat i els actes oficials més rellevants del regne d'Espanya. Els més destacats són els que se celebren al Palau Reial de Madrid.
Els museus de Patrimoni Nacional a les residències reials estan oberts al públic. Els visiten anualment més de tres milions de persones, la qual cosa converteix la institució en un dels principals organismes culturals d'Espanya.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

PALAU REIAL DE MADRID

El palau actual està construït sobre les ruïnes de l'antic Alcàsser, destruït per un incendi el 1734. Va ser el rei Felip V qui va ordenar la construcció del nou palau. D'estil barroc i amb estructura de voltes, l'edifici acolliria la Cort, una de les més importants d'Europa.
El Palau Reial de Madrid és de planta quadrada, amb un pati principal al centre, el Pati del Príncep. La façana principal s'obre al sud sobre la plaça d'Armes i a l'oest, a través de l'Arxiu General de Palau i la Reial Armeria. Entre les seves estances destaca el conjunt artístic del Saló del Tron, el Saló Gasparini, la Capella i el Menjador de Gala. A ponent s'estenen cap al riu els jardins del palau, coneguts com a "camp del moro".
Actualment, el Palau Reial de Madrid és la seu oficial de Sa Majestat el Rei, on exerceix les funcions d'alta representació que la Constitució li atorga.
Està obert a la visita pública, a la investigació a la Reial Biblioteca o a l'Arxiu General de Palau. L'interior acull un bon nombre d'obres d'art de les col•leccions reials, tallers de restauració i magatzems de tapissos.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REIAL MONESTIR DE SAN LORENZO DE EL ESCORIAL

La fundació d'aquest colossal edifici, considerat Patrimoni de la Humanitat, es deu a Felip II, que el 1562 va encarregar-ne el projecte a Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera. El Monestir és el monument més representatiu de les aspiracions ideològiques i culturals del Segle d'Or Espanyol i es basa en una original síntesi de les formes artístiques italianes i flamenques. El conjunt del Monestir inclou: palau, convent, col•legi, biblioteca, basílica, panteó de reis i jardins del rei, de la reina i dels frares.
Els frescos de les voltes del Reial Monestir de San Lorenzo de El Escorial van ser pintats pels artistes italians Zuccaro, Tibaldi i Cambiasso. Aquestes magnífiques pintures formen part de la decoració de la biblioteca, la sagristia, les sales capitulars, el claustre baix, l'escala principal o la galeria de batalles. El conjunt artístic es completa amb escultures de Monegro, quadres d'El Bosco, Navarrete o El Greco i tapissos de la sèrie "Paños de Oro" de la reina Isabel la Catòlica. Tenen especial rellevància el Pati dels Evangelistes, el Museu de Pintura o els palaus d'Àustries i Borbons.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REAL SITIO DE EL PARDO

La muntanya de El Pardo, que s'estén al nord de Madrid amb gairebé 16.000 hectàrees de bosc, és una reserva ecològica que va atreure l'interès dels monarques castellans des de l'edat mitjana. La construcció d'un pavelló de cacera va establir les bases dels posteriors conjunts palatins, entre els quals destaca el Palau Reial de El Pardo. Es va aixecar per ordre d'Enric IV, encara que es reformaria en l'època de l'emperador Carles V i s'ampliaria amb el rei Carles III. Al Palau destaquen els tapissos de Goya i Bayeu, així com els frescos de Gaspar Becerra.
Al Real Sitio de El Pardo hi ha la Caseta del Príncep (segle XVIII), construïda per a Carles IV per l'arquitecte Juan de Villanueva, i la Quinta del Duque de Arco. Actualment, a la muntanya de El Pardo s'ubiquen el palau de La Zarzuela, residència de Ses Majestats els Reis d'Espanya, i el pavelló de Ses Alteses Reials els Prínceps d'Astúries.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REAL SITIO DE ARANJUEZ

Els mateixos arquitectes de El Escorial (Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera) serien els encarregats d'aixecar aquest palau per ordre de Felip II. Situat entre els rius Tajo i Jarama, quedaria finalment acabat amb Ferran VI, amb la incorporació de dues ales en temps de Carles III. La decoració del palau recull sobretot aportacions del segle XVIII, entre les quals destaquen el Gabinet de Porcellana i el Saló de Miralls, així com un ampli nombre de quadres, tapissos, mobiliari i làmpades.
Durant el segle XVIII es van realitzar ampliacions al Real Sitio de Aranjuez, en concret als magnífics jardins del príncep: la Casa del Labrador, que constitueix un autèntic museu de les arts decoratives i sumptuàries, i el Museo de Falúas Reales, que allotja una de les col•leccions més espectaculars d'embarcacions d'esbarjo dels reis.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REIAL CONVENT DE SAN PASCUAL

El Reial Convent de San Pascual, a Aranjuez, va ser construït per l'arquitecte Sabatini entre 1765 i 1770, per ordre de Carles III, que el va convertir en convent franciscà. Durant el regnat d'Isabel II passaria a les monges concepcionistes, circumstància que es manté com en altres patronats de fundació reial fins a dia d'avui.
L'arquitectura del convent i l'església oberta al públic es deuen al romà Fontón, i entre les seves obres destaca el quadre de l'altar major d'Antonio Rafael Mengs.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REAL SITIO DE LA GRANJA DE SAN ILDEFONSO

Situat a la serra de Guadarrama, el seu nom prové d'una antiga granja que els monjos jerònims de El Parral posseïen a Segòvia. Felip V es va retirar a aquest lloc el 1724 i en va engrandir els jardins i el palau, que va ser utilitzat com a residència d'estiu de tots els seus successors fins a Alfons XIII.
A l'interior destaquen les pintures de Lucas Jordan, Bassano i Teniers, i les escultures de marbre de Carrara. A més, són de gran interès les voltes pintades al fresc, els quadres i el mobiliari dels segles XVIII i XIX.
A l'exterior, els magnífics jardins obra de Boutelou constitueixen un dels millors exemples paisatgístics del segle XVIII que es conserven. Tanmateix, són les seves fonts les verdaderes protagonistes de La Granja. Decorades amb esplèndides escultures de plom, destaquen els grups escultòrics de Neptú, Apol•lo i Andròmeda en l'àmplia perspectiva de la Cursa de Cavalls . Altres fonts monumentals reben els noms de La cascada nueva, Las ocho calles, El canastillo, Las ranas, Los baños de Diana i la font de La fama.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

PALAU REIAL DE RIOFRÍO

Després de la mort de Felip V, la reina Isabel de Farnesio va residir a La Granja durant el regnat de Ferran VI (1746-1759). En aquests anys, va adquirir el vedat de Riofrío i va iniciar la construcció d'un nou Real Sitio.
El Palau, del segle divuit, de planta quadrada i estil italià, va ser aixecat per l'arquitecte Santiago Bonavía al mig d'un bonic bosc de 625 hectàrees, poblat de daines i cérvols, i que forma un notable paratge natural. Les quatre façanes de l'edifici, pràcticament iguals i pintades de rosa, acullen un majestuós pati central i una monumental escala doble, que condueix a les principals estances de palau.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

PALAU REIAL DE L’ALMUDAINA



El nom d'Almudaina –en àrab, ciutadella o recinte emmurallat– resumeix als seus murs la història de les Illes Balears, ja que totes les civilitzacions que han passat per allà hi han deixat la seva empremta. Fundada sobre un antic castre romà, durant la dominació musulmana seria la residència dels governadors de l'illa. Tanmateix, a partir del segle XIII, sota la dominació cristiana, l'Almudaina es convertiria en seu de la Corona i li donaria la forma actual, conservant-ne les estructures fonamentals de l'alcàsser i els banys àrabs.
A l'interior es poden destacar les estances de la capella del Rei o la capella de Santa Ana, la capella de San Jaime, o el magnífic Saló Gòtic. El palau està decorat amb mobles i tapissos flamencs del segle XVI i XVII i espanyols del segle XVIII. Actualment, és la residència oficial de Ses Majestats els Reis durant la seva estada a les Illes.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REIALS ALCÀSSERS

Considerat Patrimoni de la Humanitat des de 1988, l'Alcàsser de Sevilla és, d'entre totes les residències reials de la Corona, la més singular, perquè aglutina conjunts arquitectònics i jardins de diferents períodes artístics. Al llarg de la seva història s'han anat realitzant ampliacions i reformes sobre el conjunt inicial. Aquest conjunt de canvis guarda testimonis dels Reis Catòlics, Carles V, Felip II i Isabel II.
Entre els espais més notables es troben el Palau Mudèjar del rei Pere I, les estances gòtiques d'Alfons X, les habitacions dels Reis Catòlics i les decoracions renaixentistes de l'època de Carles V.
El Cuarto Alto és la residència oficial de Ses Majestats els Reis durant les seves estades a Sevilla.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

MONESTIR DE LAS DESCALZAS REALES

El Monestir de Las Descalzas Reales, a Madrid, era l'antic palau del comptador reial de Carles V. La seva filla Joana va crear el patronat reial el 1557 amb les religioses franciscanes descalces, procedents de Gandia (València).
El seu interior conserva l'estructura i molts dels elements decoratius de l'antic palau del segle XVI, a més d'extraordinaris tapissos teixits a Brussel•les sobre cartrons de Rubens. El 1987 va rebre el Premi del Consell d'Europa com a Museu de l'Any, pel seu valor artístic i el caràcter de museu no convencional, ja que es tracta d'un monestir de clausura habitat per les religioses franciscanes descalces que obre les seves sales al públic en una visita guiada.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REIAL MONESTIR DE LA ENCARNACIÓN

El Monestir va ser fundat el 1611 per la reina Margarida d'Àustria, esposa de Felip III, i en va encomanar la tutela a l'ordre religiosa de les agustines recol•lectes. L'edifici és obra dels arquitectes Juan Gómez de Mora i Fray Alberto de la Madre de Dios, si bé va ser pràcticament reedificat per Ventura Rodríguez el 1767.
L'església és considerada una de les més belles de la capital i el convent conserva a l'interior importants conjunts pictòrics i escultòrics dels segles XVII i XVIII, amb obres de Lucas Jordán, Juan Van der Hamen o Pedro de Mena. Mereix especial atenció el reliquiari que conté un conjunt de 700 peces fetes de bronze, corall, vori i fustes fines.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REIAL MONESTIR DE SANTA CLARA DE TORDESILLAS

Construït sobre un antic palau mudèjar a Valladolid, va ser la infanta Beatriu qui va fundar el monestir el 1363, que es convertiria en convent de les clarisses i al qual s'afegiria, durant els segles XV i XVI, l'església d'estil gòtic. Es conserven elements importants de l'antic palau mudèjar, com la façana del palau, la capella major –amb una sostrada octogonal que constitueix una obra mestra dels artistes mudèjars toledans i andalusos– i el pati d'entrada o atri.
El Monestir acull pintures castellanes de l'escola de Berruguete i frescos de diferents èpoques, a més de teles policromades. Els banys àrabs del Reial Monestir de Santa Clara de Tordesillas estan considerats únics a Europa.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

MONESTIR DE SANTA MARÍA LA REAL DE LAS HUELGAS

El Reial Monestir de Huelgas, a Burgos, de religioses cistercenques, va ser fundat el 1187 per Alfons VIII i per la seva esposa Elionor, les restes de la qual descansen a la nau central del temple. D'aquesta època destaquen el claustre romànic i la capella de La Asunción, exemple de l'art almohade. De la segona meitat del segle XIII data la gran obra del temple actual, on destaca la Sala Capitular i el refectori. Des de tots els angles es poden contemplar els magnífics claustres de San Fernando i Las Claustrillas.
El Monestir acull el Museu de Teles Medievals, inaugurat per Ses Majestats els Reis el 1987 i ampliat el 2009, on es mostren conjunts complets d'indumentària medieval únics al món.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

MONESTIR DE YUSTE

Situat a la comarca natural de La Vera (Càceres), l'edifici actual es va reconstruir el segle XX sobre les ruïnes d'un vell monestir que va servir de residència a Carles V en els últims mesos de vida (1556-1558). Al llarg dels segles XV i XVI, l'edifici monacal es va ampliar fins a assolir l'aspecte que presenta avui. D'aquesta època són l'església i els dos claustres, un de factura gòtica i un altre de temps renaixentistes. El Monestir és un punt de referència important per la seva significació històrica, a més de per la bellesa natural de l'entorn en què s'ubica.
El Monestir de Yuste ha aconseguit el guardó de Patrimoni Europeu pels valors històrics que representa, ja que va ser l'última casa de l'emperador Carles V.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

PANTEÓ D'HOMES IL•LUSTRES

Al costat de la basílica d'Atocha s'alça el Panteó d'Homes Il•lustres, construït a finals del segle XIX segons el projecte de Fernando Arbós. Gairebé tot l'edifici és un mur sense obertures, amb franges horitzontals blanques i grises de pedra calcària. A l'interior es poden veure sis mausoleus individuals en els quals es troben les sepultures de José Canalejas, el general Manuel Gutiérrez de la Concha, Práxedes Mateo Sagasta, Eduardo Dato, Antonio Ríos Rosas i Antonio Cánovas del Castillo. Els artistes Manuel Benlliure i Agustín Querol firmen dos impressionants exemples de l'escultura funerària. En un petit claustre hi ha un mausoleu col•lectiu construït per subscripció popular, l'autor del qual és Federico Aparici.
Amb la construcció d'aquest panteó es feien realitat, en part, projectes successius de tenir un espai per allotjar les restes mortals dels espanyols més il•lustres.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

LA REIAL BASÍLICA NUESTRA SEÑORA DE ATOCHA

Des de mitjan segle XII, Atocha era una petita ermita en què es retia culte a la imatge romànica de la Verge d'Atocha. La sagrada imatge, venerada pels madrilenys i els reis, es va convertir en patrona de la cort, mentre que la de l'Almudena va quedar com a patrona de la vila, per deixar de banda la competència existent entre ambdues advocacions. L'edifici actual es va construir el segle XX.
El santuari d'Atocha, que passaria a Reials Patronats el 1602, ha estat molt estimat pels monarques espanyols, i és tradició presentar els infants en els primers mesos de vida a la Verge d'Atocha.

REIAL MONESTIR DE SANTA ISABEL

El Reial Monestir de Santa Isabel agrupa dues fundacions: un col•legi de nenes establert per Felip II i un convent de clausura de monges agustines recol•lectes, fundat per l'esposa de Felip III, Margarita d'Àustria.
L'església, amb planta de creu llatina i cúpula, té portada barroca i va ser dissenyada per Juan Gómez de Mora el 1640. En la clausura es conserven nombroses obres pictòriques dels segles XVII i XVIII.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

COL•LEGI DE LAS DONCELLAS DE TOLEDO

El Col•legi de Las Doncellas Nobles, a Toledo, va ser fundat el 1551 pel Cardenal Juan Martínez Siliceo, arquebisbe toledà de finals del segle XVI i, des de llavors, els seus patrons són Sa Majestat el Rei d'Espanya i l'arquebisbe de Toledo.
L'arquitectura actual és del segle XVIII, amb un bell claustre i una galeria cap al jardí, obra de Ventura Rodríguez. L'església i la torre són obres barroques del mestre de la catedral de Toledo, Sierra. A la portada de l'església s'integra un bell baix relleu del segle XVI de Vázquez el Viejo.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es