Skip Ribbon Commands
Skip to main content
La Monarquia en la història

Reials Llocs

 
Patrimoni Nacional administra i gestiona els béns que la corona va cedir a l'Estat, conservant el seu dret d'ús i tenint, entre d'altres, un triple objectiu: posar a disposició de tots els ciutadans un dels conjunts culturals més importants d'Europa; conservar i restaurar els seus béns històrics, mobles i immobles i preservar i respectar el medi ambient, flora i fauna dels boscos i jardins que administra.
Patrimoni Nacional es regeix per la Llei 23/1982, de 16 de juny, que regula la seua doble finalitat: per una part, els mencionats béns estan destinats a l'ús i servici de Sa Majestat el Rei i dels membres de la família reial per a l'alta representació que la Constitució i les lleis els atribueixen; per una altra part, Patrimoni Nacional ha de complir les funcions culturals determinades per la naturalesa i la importància històrica d'este sistema de béns, declarats majoritàriament d'interès historicoartístic, fet que requerix actuacions de manteniment, restauració, investigació, conservació, exhibició, docència i difusió cultural.
Patrimoni Nacional gestiona huit palaus reials, cinc residències reials de camp i deu monestirs i convents fundats per la corona, a més 20.500 hectàrees de bosc i 589 de jardins històrics, de les quals 154 han sigut reconegudes com paisatges culturals Patrimoni de la Humanitat. Tanmateix administra els béns mobles i les col•leccions d'art que es conserven als llocs mencionats abans així com els béns assignats per a l'ús i servici de la corona i les donacions fetes a l'Estat per Sa Majestat el Rei.
Els Reials Llocs són utilitzats per a les cerimònies d'Estat i actes oficials més rellevants del Regne d'Espanya. Els més destacats són els que se celebren al Palau Reial de Madrid.
Els museus de Patrimoni Nacional als Reials Llocs estan oberts al públic. Els visiten anualment més de tres milions de persones, cosa que fa de la institució un dels principals organismes culturals d'Espanya.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

PALAU REIAL DE MADRID

L'actual palau està construït sobre les ruïnes de l'antiga Alcàsser, destruïda per un incendi el 1734. Va ser el rei Felip V qui va ordenar la construcció del palau nou. D'estil barroc i amb estructura de voltes, l'edifici acolliria la cort, una de les més importants d'Europa.
El Palau Reial de Madrid és de planta quadrada amb un pati principal al centre, el Pati del Príncep. La façana principal s'obri al sud sobre la plaça d'armes i a l'oest a través de l'Arxiu General de Palau i la Reial Armeria. Entre les seues estances destaca el conjunt artístic del Saló del Tron, Saló Gasparini, Capella i Menjador de Gala. A ponent s'estenen cap al riu els jardins de palau coneguts com a “camp del moro”.
En l'actualitat el Palau Reial de Madrid és la seu oficial de Sa Majestat el Rei per a l'exercici de les funcions d'alta representació que la Constitució li atorga.
Està obert a la visita pública, a la investigació a la Reial Biblioteca o a l'Arxiu General de Palau. El seu interior acull un bon nombre d'obres d'art de les col•leccions reials, tallers de restauració i magatzems de tapissos.​​

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REIAL MONESTIR DE SAN LORENZO DE EL ESCORIAL

La fundació d'este colossal edifici, considerat Patrimoni de la Humanitat, es deu a Felip II, qui va encarregar el 1562 el projecte a Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera. El Monestir és el monument més representatiu de les aspiracions ideològiques i culturals del Segle d'Or Espanyol i es basa en una original síntesi de les formes artístiques italianes i flamenques. El conjunt del Monestir inclou palau, convent, col•legi, biblioteca, basílica, panteó de reis i els jardins del rei, de la reina i dels frares.
Els frescos de les voltes del Reial Monestir de San Lorenzo de El Escorial van ser pintats pels artistes italians Zuccaro, Tibaldi i Cambiasso. Estes magnífiques pintures formen part de la decoració de la biblioteca, sagristia, sales capitulars, claustre baix, escala principal o galeria de batalles. El conjunt artístic es completa amb escultures de Monegro, quadres del Bosch, Navarrete o El Greco i tapissos de la sèrie "Paños de oro" de la reina Isabel la Católica. Tenen una especial rellevància el Pati dels Evangelistes, el Museu de Pintura o els palaus d'Àustries i Borbons.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REAL SITIO DE EL PARDO

La muntanya de El Pardo, que s'estén al nord de Madrid amb quasi 16.000 hectàrees de bosc, és una reserva ecològica que va atreure l'interès dels monarques castellans des de l'edat mitjana. La construcció d'un pavelló de cacera va establir les bases dels posteriors conjunts palatins, entre els quals es destaca el Palau Reial de El Pardo. Es va aixecar per ordre d'Enric IV, encara que es va reformar en època de l'Emperador Carles V i es va ampliar amb el Rei Carles III. Al Palau destaquen els tapissos de Goya i Bayeu, així com els frescos de Gaspar Becerra.
Al Reial Lloc de El Pardo es troben la Caseta del Príncep (segle XVIII), construïda per a Carles IV per l'arquitecte Juan de Villanueva i La Quinta del Duque de Arco. Actualment a la muntanya de El Pardo estan ubicats el palau de La Zarzuela, residència de Ses Majestats els Reis d'Espanya i el pavelló de Ses Alteses Reials els Prínceps d'Astúries.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REAL SITIO DE ARANJUEZ

Els mateixos arquitectes de El Escorial, Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera, van ser els encarregats d'aixecar este palau per ordre de Felip II. Situat entre els rius Tajo i Jarama, es va acabar finalment durant el regnat de Fernando VI amb la incorporació de dos ales en temps de Carles III. La decoració del palau recull sobretot aportacions del segle XVIII, entre les quals destaquen el Gabinet de Porcellana i la Sala dels Espills, així com un ampli nombre de quadres, tapissos, mobiliari i llums. Durant el segle XVIII es van realitzar ampliacions al Real Sitio de Aranjuez, en concret als magnífics jardins del príncep: la Casa del Labrador, que constitueix un autèntic museu de les arts decoratives i sumptuàries i el Museo de Falúas Reales que allotja una de les col•leccions més espectaculars d'embarcacions d'esbarjo dels reis.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REIAL CONVENT DE SAN PASCUAL

El Reial Convent de San Pascual, a Aranjuez, va ser construït per l'arquitecte Sabatini entre 1765 i 1770 per ordre de Carles III, qui el va convertir en convent franciscà. Durant el regnat d'Isabel II va passar a les monges concepcionistes, circumstància que es manté com en altres patronats de fundació reial fins hui en dia. L'arquitectura del convent i l'església oberta al públic es deu al romà Fonton i entre les seues obres destaca el quadre de l'altar major d'Antonio Rafael Mengs.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REAL SITIO DE LA GRANJA DE SAN ILDEFONSO

Situat a la serra de Guadarrama, el seu nom prové d'una antiga granja que els monjos jerònims de El Parral posseïen a Segòvia. Felip V es va retirar a este lloc el 1724 i va engrandir els jardins i el palau que va ser usat com a residència d'estiu de tots els seus successors fins a Alfons XIII.
Al seu interior destaquen les pintures de Lucas Jordan, Bassano i Teniers i les escultures de marbre de Carrara. A més, són de gran interès les voltes pintades al fresc, els quadres i el mobiliari dels segles XVIII i XIX.
A l'exterior, els magnífics jardins obra de Boutelou constituïxen uns dels millors exemples paisatgístics del segle XVIII que es conserven. Tanmateix, són les seues fonts les verdaderes protagonistes de La Granja. Decorades amb esplèndides escultures de plom, destaquen els grups escultòrics de Neptú, Apol•lo i Andròmeda en l'àmplia perspectiva de la Carrera de caballos; les altres fonts monumentals reben els noms de La cascada nueva, Las ocho calles, El canastillo, Las ranas, Los baños de Diana i la font de La fama.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

PALAU REIAL DE RIOFRÍO

Després de la mort de Felip V, la Reina Isabel de Farnesio va residir a La Granja durant el regnat de Ferran VI (1746-1759). En estos anys va adquirir l'anomenat Coto de Riofrío i va iniciar la construcció d'un nou Real Sitio.
El palau, del segle díhuit, de planta quadrada i estil italià, va ser aixecat per l'arquitecte Santiago Bonavía en mig d'un grandiós bosc de 625 hectàrees, poblat de daines i cérvols i que conforma un notable paratge natural. Les quatre façanes de l'edifici, pràcticament iguals i pintades de rosa, acullen un majestuós pati central i una monumental escala doble que condueix a les principals estances del palau.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

PALAU REIAL DE L'ALMUDAINA



El nom d'Almudaina –en àrab, ciutadella o recinte emmurallat– resumix als seus murs la història de les Illes Balears, ja que totes les civilitzacions que han passat han deixat allà la seua empremta. Fundada sobre un antic castre romà, durant la dominació musulmana va ser la residència dels governadors de l'illa. Tanmateix, a partir del segle XIII baix la dominació cristiana, l'Almudaina es va convertir en seu de la Corona i va rebre la forma actual, conservant les estructures fonamentals de l'alcàsser i els seus banys àrabs.
A l'interior es poden destacar les estances de la capella del Rei o capella de Santa Ana, la capella de San Jaime o el magnífic Saló Gòtic. El palau es troba decorat amb mobles i tapissos flamencs del segle XVI i XVII i espanyols del segle XVIII. En l'actualitat és la residència oficial de Ses Majestats els Reis durant la seua estada a les Illes.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REIALS ALCÀSSERS

Considerat Patrimoni de la Humanitat des de 1988, l'Alcàsser de Sevilla és, d'entre totes les residències reials de la corona, la més singular perquè reunix conjunts arquitectònics i jardins de diferents períodes artístics. Al llarg de la seua història s'han anat realitzant ampliacions i reformes sobre el conjunt inicial. Este conjunt de canvis guarda testimonis dels Reis Catòlics, Carles V, Felip II i Isabel II.
Entre els espais més notables es troben el Palau Mudèjar del rei Pere, les estances gòtiques d'Alfons X, les habitacions dels Reis Catòlics i les decoracions renaixentistes de l'època de Carles V. El Cuarto Alto és la residència oficial de Ses Majestats els Reis durant les seues estades a Sevilla.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

MONESTIR DE LAS DESCALZAS REALES

El Monestir de Las Descalzas Reales, a Madrid, era l'antic palau del comptador reial de Carles V. La seua filla, Joana, va crear el patronat real el 1557 amb les religioses franciscanes descalces provinents de Gandia, València.
Al seu interior conserva l'estructura i molts dels elements decoratius de l'antic palau del segle XVI i extraordinaris tapissos teixits a Brussel•les sobre cartons de Rubens. El 1987 va rebre el Premi del Consell d'Europa al Museu de l'Any, a causa del seu valor artístic i el seu caràcter de museu no convencional i per tractar-se d'un monestir de clausura habitat per les religioses franciscanes descalces que obri les sales al públic en visita guiada.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REIAL MONESTIR DE LA ENCARNACIÓN

El Monestir va ser fundat el 1611 per la reina Margarida d'Àustria, esposa de Felip III, la tutela del qual va ser encomanada a l'orde religiosa de les agustines recol•lectes. L'edifici és dels arquitectes Juan Gómez de Mora i Fray Alberto de la Madre de Dios, encara que va ser pràcticament reedificat per Ventura Rodríguez el 1767.
La seua església és considerada una de les més belles de la capital i el convent conserva al seu interior importants conjunts pictòrics i escultòrics dels segles XVII i XVIII, amb obres de Lucas Jordán, Juan Van der Hamen o Pedro de Mena. Mereix una especial atenció el reliquiari que acull un conjunt de 700 peces realitzades en bronze, corall, vori i fustes fines.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

REIAL MONESTIR DE SANTA CLARA DE TORDESILLAS

Construït sobre un antic palau mudèjar a Valladolid, va ser la infanta Beatriu qui va fundar el monestir el 1363, que es va convertir en convent de les clarisses i al qual es va afegir durant els segles XV i XVI l'església d'estil gòtic. Es conserven importants elements de l'antic palau mudèjar, com la façana del palau, la capella major –amb una sostrada octogonal que constitueix una obra mestra dels artistes mudèjars toledans i andalusos– i el pati d'entrada o compàs.
El Monestir acull pintures castellanes de l'escola de Berruguete i frescos de diferents èpoques a més de teles policromades. Els banys àrabs del Reial Monestir de Santa Clara de Tordesillas estan considerats únics a Europa.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

MONESTIR DE SANTA MARÍA LA REAL DE LAS HUELGAS

El Reial Monestir de Huelgas, a Burgos, de religioses cistercenques, va ser fundat en 1187 per Alfons VIII i per la seua esposa senyora Elionor, les restes de la qual descansen a la nau central del temple. D'esta època destaca el claustre romànic i la capella de La Asunción, exemple de l'art almohade. De la segona meitat del segle XIII data la gran obra del temple actual on destaca la sala capitular i el refectori. Es poden contemplar des de tots els angles els magnífics claustres de San Fernando i Las Claustrillas.
El Monestir acull el Museu de Teles Medievals, inaugurat per Ses Majestats els Reis el 1987 i ampliat el 2009, en què es mostren conjunts complets d'indumentària medieval únics al món.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

MONESTIR DE YUSTE

Situat a la comarca natural de La Vera (Càceres), l'edifici actual es va reconstruir el segle XX sobre les ruïnes d'un vell monestir que va servir de residència a Carles V en els últims mesos de la seua vida (1556-1558). Al llarg dels segles XV i XVI l'edifici monacal es va ampliar fins a assolir l'aspecte que té actualment. D'esta època és l'església i els dos claustres, l'un de factura gòtica i l'altre de temps renaixentistes. El Monestir és un important punt de referència per la seua significació històrica, a més de per la bellesa natural de l'entorn en el qual està ubicat.
El Monestir de Yuste ha aconseguit el guardó de patrimoni europeu degut als valors històrics que representa en haver sigut l'última casa de l'emperador Carles V.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

PANTEÓ D'HOMES IL•LUSTRES

Al costat de la basílica d'Atocha s'alça el Panteó d'Homes Il•lustres, construït a finals del segle XIX segons el projecte de Fernando Arbós. Quasi tot l'edifici és un mur sense obertures, amb franges horitzontals blanques i grises de pedra calcària. Al seu interior es poden vore sis mausoleus individuals en els quals es troben les sepultures de José Canalejas, el general Manuel Gutiérrez de la Concha, Práxedes Mateo Sagasta, Eduardo Dato, Antonio Ríos Rosas i Antonio Cánovas del Castillo. Els artistes Manuel Benlliure i Agustín Querol firmen dos impressionants exemples de l'escultura funerària. En un xicotet claustre hi ha un mausoleu col•lectiu construït per subscripció popular per Federico Aparici.
Amb la construcció d'este panteó es feien realitat, en part, successius projectes de tindre un espai per allotjar les restes mortals dels espanyols més il•lustres.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

LA REIAL BASÍLICA NUESTRA SEÑORA DE ATOCHA

Des de mitjan el segle XII, Atocha era una xicoteta ermita en la qual es retia culte a la imatge romànica de la Verge d'Atocha. La sagrada imatge, venerada pels madrilenys i els reis, es va convertir en patrona de la cort, mentre que la de La Almudena va quedar com a patrona de la vila per a deixar fora de perill la competència existent entre ambdós advocacions. L'edifici actual es va construir al segle XX.
El santuari d'Atocha, que passaria a reials patronats el 1602, ha sigut molt volgut pels monarques espanyols, que mantenen la tradició de presentar els infants en els primers mesos de vida a la Verge d'Atocha. ​​

REIAL MONESTIR DE SANTA ISABEL

El Reial Monestir de Santa Isabel agrupa dues fundacions: un col•legi de xiquetes establit per Felip II i un convent de clausura de monges agustines recol•lectes fundat per l'esposa de Felip III, Margarida d'Àustria.
L'església, amb planta de creu llatina i cúpula, té porta barroca i va ser dissenyada per Juan Gómez de Mora el 1640. A la clausura es conserven nombroses obres pictòriques dels segles XVII i XVIII.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es

COL•LEGI DE LAS DONCELLAS DE TOLEDO

El Col•legi de Las Doncellas Nobles, a Toledo, va ser fundat en 1551 pel Cardenal Juan Martínez Siliceo, arquebisbe toledà de finals del segle XVI i des de llavors els seus patrons són Sa Majestat el Rei d'Espanya i l'arquebisbe de Toledo.
L'arquitectura actual és del segle XVIII, amb un bell claustre i una galeria cap al jardí, obra de Ventura Rodríguez. L'església i la torre són obres barroques del mestre de la catedral de Toledo, Sierra. A la portada de l'església s'integra un esplèndid baix relleu del segle XVI de Vázquez el Viejo.

Más Información Web: www.patrimonionacional.es