Símbols de la Monarquia espanyola

 

La corona i el ceptre pertanyents a les Colleccions Reials de Patrimoni Nacional, procedents dels regnats de Carles II i Carles III, es custodien al Palau Reial de Madrid. Des del regnat d'Isabel II s'han utilitzat a les cerimònies de proclamació dels reis d'Espanya i són els símbols de la màxima representació de la monarquia espanyola.

El senzill cércol decorat amb rams encadenats suporta el cistell format per huit espills amb emblemes heràldics coronats per rams de llorer. Hi ixen huit imperials amb disseny de branques entrellaçades. A sobre s'alça l'orbe i una creu de braços iguals. Està marcat amb l'escut coronat amb óssa i arboç/ 75; castell 75; VE/LAS/CO (a un dels espills); escut coronat amb óssa i arboç/ 88; castell 88 (a un dels imperials).

La va elaborar Fernando Velasco, argenter de la cambra de la Reial Casa des de 1748. La seua marca personal apareix al costat de les dels contrastos de Vila i Cort de Madrid, i de la marca cronològica de 1775. A una de les diademes figura també la data de 1788, la qual cosa indica que potser va patir algun deteriorament o que va ser modificada.

Es desconeix el motiu d'este encàrrec; no obstant això, les seues proporcions demostren que va tindre un caràcter cerimonial i simbòlic, reforçat en el cistell per les armes dels regnes de Castella, Lleó, Granada, Parma, Tirol i les flors de lis dels Borbó.

La corona respon a un estil purament neoclàssic. El programa iconogràfic que presenta es relaciona obertament amb l'exaltació de la monarquia. Les corones de llorer alludixen a l'abundància, i l'orbe i la creu remeten al poder terrenal i diví. Utilitzada com a símbol de la monarquia espanyola, acompanya el ceptre fabricat el segle XVII tant en la proclamació i jura del nou monarca com en les cerimònies fúnebres.

Dades de la Corona Reial:

Per a més informació: www.patrimonionacional.es

Bastó format per tres canons de plata daurada, recoberts amb una fina labor de filigrana i celles que encara conserven restes d'esmalt blau, verd i turquesa. Els canons se separen per mitjà d'uns anells encastats amb granats embotits en boques quadrades. Acaba amb una bola de cristall de roca tallat.

Tipològicament respon als models dels bastons utilitzats com a elements distintius de la reialesa i de la noblesa a l'Europa Central. Coincidixen en la longitud del mànec i en l'acabament esfèric.

El 1701 es descriu a l'inventari dut a terme a la mort de Carles II, però se'n desconeix l'origen: "Un Bastton Rebesttido de platta dorada blanca y esmaltada de Colores Con quattro ñudettes guarneçidos de granattes y Una bola de Christal Jaquelada por remate de tres quarttas de largo tasado en Veintte y Cinco ducados de platta que hazen quatroçienttos y doze reales y medio de Vellon". S'ha considerat com un treball centreeuropeu d'autor desconegut a causa de la falta de marques.

Dotat de caràcter simbòlic, no apareix a cap dels retrats oficials dels monarques fins al segle XIX. La reina Isabel II el sosté amb la mà, amb valor de ceptre, a diversos retrats oficials conservats al Banco de España, al Museu de Belles Arts de Sevilla i al Museu del Romanticisme de Madrid.

Juntament amb la corona elaborada per l'argenter Fernando Velasco, s'utilitza en la proclamació i jura del nou monarca i en les cerimònies fúnebres.

Dades del Ceptre Reial:

Per a més informació: www.patrimonionacional.es